El centre on vaig realitzar les practiques, era i és un centre molt acollidor i el seu funcionament és harmoniós i enfoquen el dia a dia als infants, a treballar i dedicar els temps amb ells i per a ells.
Aquest centre disposava de dos educadores per aula, lo qual vol dir que realitzaven les tasques amb tranquil•litat i dedicant el temps precís a cada nen.
En aquest centre vaig estar molt acollida des de el primer moment que vaig arribar, vaig formar part del grup educatiu, realitzant varietat d’activitats relacionades amb el tema a tractar.
El centre es troba al mig de dos pobles, és un lloc molt lluminós, pensat i estructurat per a poder cobrir les necessitats dels nens pensada que puguin gaudir d’un espai obert i poder ser feliços.
És una escola que disposa de cinc classes, una de nadons, dos classes de un a dos i dos classes de dos tres.
Les famílies tenen un paper molt important dintre d’aquest centre, realitzen i comparteixen tot el que passa en el dia a dia, ja sigui dintre de l’aula o alguna anècdota que hagi sorgit en el centre i sigui per a compartir. Les persones que es troben dintre del centre formen i tenen un paper important, no hi ha ningú que sigui més que altre.
martes, 13 de marzo de 2012
UNA JORNADA AL CENTRE INFANTIL
Aquesta és una jornada a l’escolta on vaig realitzar les meves pràctiques del cicle superior d’Educació Infantil.
L’hora d’apertura de l’escoleta era a les vuit del mati, els nens anaven entrant amb els seus familiars i s’adreçaven a la classe on es trobava l’educadora amb els nens d’hora matinera. Aquesta educadora realitzava sempre l’apertura, per lo qual encara que no fos educadora d’alguns nens, la tenien com a referència d’entrada.
A partir de les nou menys deu del mati, anaven entrant les diverses educadores al centre, recollien als nens de matinera i s’adreçaven cadascuns a la seva classe, esperaven una estona als altres infants i a partir de les nou i mitja començaven la jornada.
El dia començava amb una assemblea, aquesta estona la utilitzaven per explicar i donar a conèixer que és el que farien durant el mati. També dedicaven aquesta estona per a que els nens poguessin parlar i compartir amb els seus companys, anècdotes, noves noticies o simplement com s’havien aixecat aquell dia. Com a rutina, abans o després de l’assemblea tenien establertes unes cançonetes, les quals els nens se les sabien sencera i gaudien molt d’aquesta estona.
Seguidament de l’assemblea, realitzaven racons, jocs dirigits o lliures o tallers, depenent de l’edat a la que ens estiguem referint.
Una vegada acabat els tallers i jocs, donaven pas al esmorzar, el fet d’esmorzar depenia si el nen arribava a l’escola més tard o més prompte, si a l’hora d’esmorzar el nen no estava, havia de venir esmorzat de casa.
El pati era de tres quarts d’hora, hi havia diferents horaris i diversos espais. Els nadons tenien el seu propi espai, i el horari era bastant flexible, ja que el pati es trobava obrint una porta gran de la classe.
El nens de un a dos i de dos tres sortien tot a l’hora però respectant l’espai de cadascun.
Una vegada entraven del pati, els nens bevien aigua i es relaxaven un poquet a l’estora.
Quan els nens havien fet pipi i tot havien begut aigua, ens posàvem mans a la obra a treballar amb el projecte del mes. Segons el projecte, es realitzaven grups de diverses edats.
A continuació es rentaven les mans, es posaven les bates i a dinar!
Després de dinar els nens s’adreçaven a la seva classe a fer-se les dents netes i a rentar-se les mans. Poc a poc i a mida que anaven acabant, s’adreçaven al racó de relaxació, on es trobaven els contes, musica, es feien massatges etc. Realitzàvem una rotllana on cantaven la cançó d’acomiadament i ens fins dema!
La porta del centre s’obri a les famílies a la una i mitja, i poc a poc anaven entrant les famílies a recollir als nens, aquest moment era una estona d’intercanvi d’informació entre les famílies.
Els nens que es quedaven per la tarda, feien la mig diada a la classe dels nadons, aquests nens dormien i berenaven al centre.
L’hora d’apertura de l’escoleta era a les vuit del mati, els nens anaven entrant amb els seus familiars i s’adreçaven a la classe on es trobava l’educadora amb els nens d’hora matinera. Aquesta educadora realitzava sempre l’apertura, per lo qual encara que no fos educadora d’alguns nens, la tenien com a referència d’entrada.
A partir de les nou menys deu del mati, anaven entrant les diverses educadores al centre, recollien als nens de matinera i s’adreçaven cadascuns a la seva classe, esperaven una estona als altres infants i a partir de les nou i mitja començaven la jornada.
El dia començava amb una assemblea, aquesta estona la utilitzaven per explicar i donar a conèixer que és el que farien durant el mati. També dedicaven aquesta estona per a que els nens poguessin parlar i compartir amb els seus companys, anècdotes, noves noticies o simplement com s’havien aixecat aquell dia. Com a rutina, abans o després de l’assemblea tenien establertes unes cançonetes, les quals els nens se les sabien sencera i gaudien molt d’aquesta estona.
Seguidament de l’assemblea, realitzaven racons, jocs dirigits o lliures o tallers, depenent de l’edat a la que ens estiguem referint.
Una vegada acabat els tallers i jocs, donaven pas al esmorzar, el fet d’esmorzar depenia si el nen arribava a l’escola més tard o més prompte, si a l’hora d’esmorzar el nen no estava, havia de venir esmorzat de casa.
El pati era de tres quarts d’hora, hi havia diferents horaris i diversos espais. Els nadons tenien el seu propi espai, i el horari era bastant flexible, ja que el pati es trobava obrint una porta gran de la classe.
El nens de un a dos i de dos tres sortien tot a l’hora però respectant l’espai de cadascun.
Una vegada entraven del pati, els nens bevien aigua i es relaxaven un poquet a l’estora.
Quan els nens havien fet pipi i tot havien begut aigua, ens posàvem mans a la obra a treballar amb el projecte del mes. Segons el projecte, es realitzaven grups de diverses edats.
A continuació es rentaven les mans, es posaven les bates i a dinar!
Després de dinar els nens s’adreçaven a la seva classe a fer-se les dents netes i a rentar-se les mans. Poc a poc i a mida que anaven acabant, s’adreçaven al racó de relaxació, on es trobaven els contes, musica, es feien massatges etc. Realitzàvem una rotllana on cantaven la cançó d’acomiadament i ens fins dema!
La porta del centre s’obri a les famílies a la una i mitja, i poc a poc anaven entrant les famílies a recollir als nens, aquest moment era una estona d’intercanvi d’informació entre les famílies.
Els nens que es quedaven per la tarda, feien la mig diada a la classe dels nadons, aquests nens dormien i berenaven al centre.
CONCEPTE D'INFANT
L'Infant Reconegut com a persona amb drets des del seu naixement, un infant ric, potent, amb un extraordinari potencial a desenvolupar.
El nen és un subjecte amb capacitats pròpies d'aprendre i d'ampliar el seu propi món. Hem de donar llibertat per a que els nens expressin amb màxima llibertat el seu pensament.
L'Infant com a ésser social, actiu, creatiu, participatiu, amb un gran potencial cognitiu i afectiu. L'infant com a subjecte competent, amb capacitat de construir-se a partir de les seves possibilitats orgàniques i de les seves experiències i intercanvis amb l'entorn.
El nin com a ésser que depèn de l'adult, que cal que l'atengui de forma afectiva i significadora. L’infant amb una gran capacitat per expressar-se i comunicar-se.
Ésser en desenvolupament, un desenvolupament com a procés global i individual. Com a ésser que presenta necessitats de tipus físic, afectiva-emocional, personal, social i intel•lectual.
Com a persona humana que té drets.
Ésser en potencia.
Hem de donar oportunitats per a que els nens puguin ser feliços i puguin gaudir del seu entorn segons les seves inquietuds, hem d’evitar posar obstacles i replantejar-nos deixar als nens lliures perquè puguin experimentar i explorar el seu entorn lliurement.
LOS CIEN LENGUAJES DEL NIÑO
El niño
está hecho de cien.
El niño tiene cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse
de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos que descubrir
cien mundos que inventar
cien mundos que soñar.
El niño tiene cien lenguas
pero le roban noventa y nueve.
La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.
Le dicen:de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegría
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le dicen:
que descubra el mundo que ya existe
y de cien le roban noventa y nueve.
Le dicen:
que el juego y el trabajo
la realidad y la fantasía
la ciencia y la imaginación
el cielo y la tierra
la razón y el sueño
son cosas que no van juntas
Y le dicen
que el cien no existe
El niño dice:
"en cambio el cien existe".
(Loris Malaguzzi)
El nen és un subjecte amb capacitats pròpies d'aprendre i d'ampliar el seu propi món. Hem de donar llibertat per a que els nens expressin amb màxima llibertat el seu pensament.
L'Infant com a ésser social, actiu, creatiu, participatiu, amb un gran potencial cognitiu i afectiu. L'infant com a subjecte competent, amb capacitat de construir-se a partir de les seves possibilitats orgàniques i de les seves experiències i intercanvis amb l'entorn.
El nin com a ésser que depèn de l'adult, que cal que l'atengui de forma afectiva i significadora. L’infant amb una gran capacitat per expressar-se i comunicar-se.
Ésser en desenvolupament, un desenvolupament com a procés global i individual. Com a ésser que presenta necessitats de tipus físic, afectiva-emocional, personal, social i intel•lectual.
Com a persona humana que té drets.
Ésser en potencia.
Hem de donar oportunitats per a que els nens puguin ser feliços i puguin gaudir del seu entorn segons les seves inquietuds, hem d’evitar posar obstacles i replantejar-nos deixar als nens lliures perquè puguin experimentar i explorar el seu entorn lliurement.
LOS CIEN LENGUAJES DEL NIÑO
El niño
está hecho de cien.
El niño tiene cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse
de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos que descubrir
cien mundos que inventar
cien mundos que soñar.
El niño tiene cien lenguas
pero le roban noventa y nueve.
La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.
Le dicen:de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegría
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le dicen:
que descubra el mundo que ya existe
y de cien le roban noventa y nueve.
Le dicen:
que el juego y el trabajo
la realidad y la fantasía
la ciencia y la imaginación
el cielo y la tierra
la razón y el sueño
son cosas que no van juntas
Y le dicen
que el cien no existe
El niño dice:
"en cambio el cien existe".
(Loris Malaguzzi)
LES MEVES PORS
En el nostre dia a dia ens sorgeixen moltes preguntes i dubtes de com fer i afrontar diverses situacions, moltes de les peguntes de vegades no tenen i no els hi trobem una resposta immediata. Per tant també penso que en la meva tasca docent em sorgiran molts de dubtes i varietat de pors. És per això que trobo que aquesta activitat de plasmar i realitzar una bateria de preguntes relacionades amb les pors, m’ajudarà a poder trobar una solució i treballar aquestes pors per poder seguir endavant amb el meu treball.
- Por a no actuar de manera adequada enfront situacions diverses que puguin succeir dintre grip-classe o escola.
- Tindré els suficients coneixements adquirits i necessaris per poder dur endavant amb èxit un grup d’infants?
- Por a no coincidir i compartir els mateixos pensament amb la resta de l'equip docent.
- Com serà l’adaptació dels infants?
- Tindré les suficients habilitats i eines per poder resoldre problemes diversos que puguin sorgir en el dia a dia?
- Establiré bona relació amb els pares o al menys la correcta?
- Sabré barrejar diferents metodologies per oferir als infants un aprenentatge significatiu i funcional.
- Arribaré als objectius marcats?
- Sabré demanar ajuda a la resta quan la precisi?
- En situacions on hem trobi desbordada, sabré tallar i començar amb altres activitats per encaminar la mateixa tasca de diversa manera?
En referència a les pors i preguntes que em sorgeixen, penso que una molt bona manera de poder respondre-les i tirar endavant, és amb la pràctica docent, hem de arriscar-nos i fer cas als nostres pensaments i idees, si llavors ens equivoquem no passa absolutament res, ja que per donar en el clau ens hem d’arriscar.
Hem de tenir l’error com una eina molt valuosa, ja que el fet d’equivocar-nos ens enriqueix, hem de saber reconèixer l’error i trobar altres eines i actituds per realitzar lo mateix de diferent manera..
- Por a no actuar de manera adequada enfront situacions diverses que puguin succeir dintre grip-classe o escola.
- Tindré els suficients coneixements adquirits i necessaris per poder dur endavant amb èxit un grup d’infants?
- Por a no coincidir i compartir els mateixos pensament amb la resta de l'equip docent.
- Com serà l’adaptació dels infants?
- Tindré les suficients habilitats i eines per poder resoldre problemes diversos que puguin sorgir en el dia a dia?
- Establiré bona relació amb els pares o al menys la correcta?
- Sabré barrejar diferents metodologies per oferir als infants un aprenentatge significatiu i funcional.
- Arribaré als objectius marcats?
- Sabré demanar ajuda a la resta quan la precisi?
- En situacions on hem trobi desbordada, sabré tallar i començar amb altres activitats per encaminar la mateixa tasca de diversa manera?
En referència a les pors i preguntes que em sorgeixen, penso que una molt bona manera de poder respondre-les i tirar endavant, és amb la pràctica docent, hem de arriscar-nos i fer cas als nostres pensaments i idees, si llavors ens equivoquem no passa absolutament res, ja que per donar en el clau ens hem d’arriscar.
Hem de tenir l’error com una eina molt valuosa, ja que el fet d’equivocar-nos ens enriqueix, hem de saber reconèixer l’error i trobar altres eines i actituds per realitzar lo mateix de diferent manera..
VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
Organitzar situacions d'aprenentatge
ASPECTES ADQUIRITS
- Treballar a partir de les representacions dels alumnes
- Treballar a partir dels errors i dels obstacles d'aprenentatge
ASPECTES A MILLORAR
- Conèixer a través d’una disciplina determinada, els continguts que hi ha que ensenyar i la seva traducció en objectius d’aprenentatge
Gestionar la progressió dels aprenentatges
ASPECTES ADQUIRITS
- Fer front a situacions i problemes ajustat al nivell i possibilitats dels alumnes
- Observar i avaluar als alumnes en situacions d'aprenentatge
ASPECTES A MILLORAR
- Establir controls periòdics de competències
Elaborar dispositius de diferenciació
ASPECTES ADQUIRITS
- Desenvolupar la cooperació entre alumnes i formes simples d'aprenentatge
- Fer front a la heterogeneïtat del grup-classe
ASPECTES A MILLORAR
- Treballar amb alumnes de grans dificultats
Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
ASPECTES ADQUIRITS
- Oferir activitats de formació opcional
- Negociar amb els alumnes diverses regles i acords
ASPECTES A MILLORAR
- Fer funcionar un consell d’alumnes
Treballar en equip
ASPECTES ADQUIRITS
- Impulsar un grup de treball
- Afrontar i analitzar situacions de treball conjuntament
ASPECTES A MILLORAR
- Fer front a conflictes
Participar en la gestió de l'escola
ASPECTES ADQUIRITS
- Evolucionar la participació dels alumnes
ASPECTES A MILLORAR
- Elaborar un projecte institucional
Informar i implicar als pares
ASPECTES ADQUIRITS
- Afavorir reunions de debat i informatives
ASPECTES A MILLORAR
- Dirigir reunions
- Implicar als pares en la valorització de la construcció de coneixements
Emprar les noves tecnologies de la informació
ASPECTES ADQUIRITS
- Comunicar-se a distancia a través de la telemàtica
- Utilització de diversos programes
ASPECTES A MILLORAR
- Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius dels dominis d’ensenyança
Afrontar els problemes ètics de la professió
ASPECTES ADQUIRITS
- Prevenir la violència tant a les escoles com a la ciutat
- Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, solidaritat, sentiment de justícia.
ASPECTES A MILLORAR
- Lluitar contra els prejudicis i discriminacions sexuals, ètniques i socials
- Actuar davant situacions de violència a l’escola.
Organitzar la pròpia formació continua
ASPECTES ADQUIRITS
- Implicació de tasques a nivell general
- Negociar un projecte de formació comú amb els companys.
ASPECTES A MILLORAR
- Establir un control de competències
ASPECTES ADQUIRITS
- Treballar a partir de les representacions dels alumnes
- Treballar a partir dels errors i dels obstacles d'aprenentatge
ASPECTES A MILLORAR
- Conèixer a través d’una disciplina determinada, els continguts que hi ha que ensenyar i la seva traducció en objectius d’aprenentatge
Gestionar la progressió dels aprenentatges
ASPECTES ADQUIRITS
- Fer front a situacions i problemes ajustat al nivell i possibilitats dels alumnes
- Observar i avaluar als alumnes en situacions d'aprenentatge
ASPECTES A MILLORAR
- Establir controls periòdics de competències
Elaborar dispositius de diferenciació
ASPECTES ADQUIRITS
- Desenvolupar la cooperació entre alumnes i formes simples d'aprenentatge
- Fer front a la heterogeneïtat del grup-classe
ASPECTES A MILLORAR
- Treballar amb alumnes de grans dificultats
Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
ASPECTES ADQUIRITS
- Oferir activitats de formació opcional
- Negociar amb els alumnes diverses regles i acords
ASPECTES A MILLORAR
- Fer funcionar un consell d’alumnes
Treballar en equip
ASPECTES ADQUIRITS
- Impulsar un grup de treball
- Afrontar i analitzar situacions de treball conjuntament
ASPECTES A MILLORAR
- Fer front a conflictes
Participar en la gestió de l'escola
ASPECTES ADQUIRITS
- Evolucionar la participació dels alumnes
ASPECTES A MILLORAR
- Elaborar un projecte institucional
Informar i implicar als pares
ASPECTES ADQUIRITS
- Afavorir reunions de debat i informatives
ASPECTES A MILLORAR
- Dirigir reunions
- Implicar als pares en la valorització de la construcció de coneixements
Emprar les noves tecnologies de la informació
ASPECTES ADQUIRITS
- Comunicar-se a distancia a través de la telemàtica
- Utilització de diversos programes
ASPECTES A MILLORAR
- Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius dels dominis d’ensenyança
Afrontar els problemes ètics de la professió
ASPECTES ADQUIRITS
- Prevenir la violència tant a les escoles com a la ciutat
- Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, solidaritat, sentiment de justícia.
ASPECTES A MILLORAR
- Lluitar contra els prejudicis i discriminacions sexuals, ètniques i socials
- Actuar davant situacions de violència a l’escola.
Organitzar la pròpia formació continua
ASPECTES ADQUIRITS
- Implicació de tasques a nivell general
- Negociar un projecte de formació comú amb els companys.
ASPECTES A MILLORAR
- Establir un control de competències
miércoles, 7 de marzo de 2012
El mestre ideal, tipus de mestre que volem ser.
El mestre ideal, és aquell que actua de mediador, ajuda als nens a seguir el camí escollit i diposita el saber i la confiança en els seus alumnes. Treballa de manera que els nens puguin arribar a ser independents i autònoms en els seus aprenentatges, deixant escollir segons els propis interessos davant de les diverses ferramentes de treball proposades pel docent.
El mestre ha de tenir molt en compte, que dintre d'una classe podem trobar gran varietat, tant de personalitats com diversos nivells d'aprenentatge; per tant és el mestre el que ha de valorar individualment el procés de cada nen, donant el temps apropiat i necessari per a cada un d'ells, sempre tenint en compte el que sabia i el que ha après.
Un mestre ha de proporcionar i donar a l'abast una varietat d'eines per a que els nens puguin ser autònoms i puguin decidir i elegir quines són les apropiades per a ells, ha d'afavorir un aprenentatge significatiu, donant a l'abast diverses eines d'aprenentatge que suscitin curiositat i motivació.
En referència a l'avaluació, el mestre ha de ser un gran observador, l'observació serà l'eina més apropiada, ja que li permetrà avaluar el procés i les fases per les quals els nens han anat passant. Per tant hem de tenir en compte que durant el procés, els errors són molt enriquidors, ja que quan un nen veu per ell mateix que s'ha equivocat o que ho pot fer d'una altra manera, està estructurant els seus pensaments i realitzant aprenentatges nous per poder arribar al definitiu. Per tant s'ha de donar com a bo i positiu per totes les etapes que passen, s'ha d'avaluar el procés i no tant sols el resultat.
El mestre és una guia, un punt de referència per els seus nens, ha de promoure el compromís actiu de l’alumne. Si els alumnes no estan involucrats en el seu aprenentatge, no aprenen.
“El bon mestre és aquell que sap fer feliços als seus alumnes mentre aprenen”
(Irene Mollà)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
