Plans de Millora vs. Bones Pràctiques
View more presentations or Upload your own.
jueves, 31 de mayo de 2012
domingo, 27 de mayo de 2012
BONES PRÀCTIQUES
EXPERIÈNCIES I PROPOSTES DE 0-3 ANYS
A continuació explicaré les tres propostes que més m’han cridat l’atenció, penso que totes tres són importants per complir a les escoles.
“Materials d’experimentació”
Com ja sabem la millor manera d’aprendre i explorar el nostre entorn i tot el que ens rodeja, és experimentant i manipulant posant tots els nostres sentits en marxa. Per tant aquesta és una activitat en la qual ens nens gaudeixen i manipulen de manera lliure el que se’ls proposa davant.
Amb aquestes activitats d’experimentació, desenvolupen varietat de destreses, així com la psicomotricitat fina, el càlcul... els nens aprenen a explorar per ells mateixos. Per tant com a adults, hem de propiciar moments lliures i de manipulació per a que gaudeixin de noves sensacions, deixant ells mateixos facin les seves pròpies creacions.
S’han de buscar moments on els nens puguin endinsar-se en un món ple de sensacions, on tots els seus moviments i accions siguen vàlids per una millor interiorització de l’exploració.
CON LE MANI, CON IL CORPO, CON LA MENTE
“Treball en equip”
El treball en equip el podem vorer des de edats ben petites, ja que l’ésser humà és social per naturalesa. Però vertaderament m’ha cridat molt l’atenció aquesta proposta, vorer com els nens s’ajuden entre ells, comparteixen gaudeixen a l’hora, es motiven uns amb els altres i es preocupen per el company de devora, es una tasca per admirar, ja que de vegades sense dir cap paraula entre ells hi ha una comunicació important.
Per fomentar el treball en equip a les escoles i a les aules, hem de comptar amb l’espai en el qual es trobaran els nens, ja que així poden disposar de l’espai adequat per ser ells mateixos els protagonistes dels seus propis aprenentatges i ser autònoms.
“Poder anar a beure aigua”
Els infants poder anar quan ells ho precisin a beure aigua, ells son capaços de realitzar tot allò que es proposin de manera autònoma, tan sols ha se ser l’adult que confií en el nens, donant l’oportunitat per fer-ho.
M’agrada molt aquesta proposta per que es te en compte molt les necessitats individuals de cada nen, ja que no hem d’establir un moment en concret per beure aigua tots a l’hora, un nen en aquell moment no pot tenir set i en un altre moment si que pot tenir i no pot beure per ell mateix per que la safata amb l’aigua no està a la seva altura.
Som els mestres els que hem de propiciar que totes les accions siguin voluntàries, guardant un ordre i posant unes normes per un millor funcionament.
En aquest racó també es treballa la identitats, ja que cada nen disposa d’un got individual, el qual estirà marcat amb una senya pròpia.
Projecte de millora
EL TRASPÀS DE L’ETAPA 0-3 a 3-6
Podem dir que aquest canvi és un període molt important, ja que els nens passen d’un lloc d’assistència de l’escoleta a l’escola infantil. Es un període on es troben implicats tant els nens com els seus familiars.
Hem de tenir molt en compte que cada nen pot respondre de manera diferent, tot dependrà del seu entorn i de com el nen actuï davant aquest canvi.
Per tant hem de tenir molt en compte i present el ritme i els seus espais ja que podem trobar aspectes positius com negatius; en cas dels positius: sentiment de tornar-se gran, noves experiències, dependents, autònoms, socials, i els aspectes negatius poden ser que els nens presentin regressions com poden ser la pèrdua de control d’esfínters, somatitzacions, conflictes psíquics. Per això es important tenir en compte a l’hora d’aquest canvi les necessitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials dels nens. Hem de propiciar als infants un ambient càlid i segur i on poden afrontar el coneixement gradual del medi i adquirir els mitjans que els permeten accedir-hi.
Aleshores hem de intentar arribar als objectius generals, actuar de forma cada vegada més autònoma en les seves activitats habituals desenvolupant les seves capacitats afectives i la seva seguretat emocional, adquirint progressivament iniciativa i confiança en ell mateixos. Establir vincles fluids de relació amb els adults i amb els iguals, adquirint progressivament pautes elementals de convivència, responent als sentiments d’afecte, exercitant-se en la resolució pacifica de conflictes, respectant la diversitat i desenvolupant actituds d’ajuda.
Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i de cura, identificant les característiques i propietats més característiques i propietats més significatives dels elements que el conformen i algunes relacions que s’estableixen entre ells.
Diverses propostes:
àPrimerament les trobades entre l’escoleta i l’escola (primer i segon cicle d’infantil), per poder conèixer-se i poder establir una primera pressa de contacte.
àRealitzar trobades formals entre el personal docent de l’escoleta (els educadors) i els mestres del segon cicle.
àOrganitzar una trobada entre les famílies dels nens de l’escoleta i els de l’escola.
Fent referència a aquestes tres propostes he de dir que hem pareixen molt apropiades per poder afavorir la bona adaptació i introducció als nens a les noves aules amb els seus nous companys i nous mestres. Es important que els nens estableixen pressa de contacte amb l’espai i l’ambient.
El fet que els docents puguin intercanviar informació i experiències, ajuda a que per les dues parts coneguin com treballen i quina es la seva metodologia de treball.
A la visita a l’escola, es podrien organitzar tallers i activitats diverses per tal de que els nens grans d’infantil els hi mostressin als més petits les seves aules, els seus projectes, els seus treballs, etc.
Per a que els familiars del nens puguin actuar de forma correcta i a la par amb els docents, s’haurien de realitzar xerrades prèvies al procés per informar i donar a conèixer les pautes més rellevants per així superar el canvi amb èxit.
Aspectes positius que posseeix aquest projecte:
-Justificació del projecte
-Objectius generals del projecte i objectius específics.
-Diverses activitats
-Objectius generals del projecte i objectius específics.
-Diverses activitats
Aspectes que manquen en el projecte
-Com avaluem aquest procés?
-Sabem si serà adequat o hi trobarem obstacles?
-Reflexió i anàlisi conjunt del programa i el pla de millora.
Aquesta és la direcció per poder consultar el projecte de millora:http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora
martes, 15 de mayo de 2012
L’AUTONOMIA AL MENJADOR COM A BONA PRÀCTICA
Si ens parem a pensar al llarg del dia i al llarg de tot un any, ens podem adonar de la quantitat de bones pràctiques que es realitzen. Cadascuna d’aquestes pràctiques van canviant a mida que els nens les van integren i a mida que els nens prenen la vertadera consciència del motiu per el qual es fa. A mode de rutina i ritual els nens van interioritzant la importància que comporta el fer-lo adequadament per poder ser més autònoms i poder ser ells mateixos els protagonistes dels seus popis actes.
Una bona pràctica que jo mateixa he pogut observar a l’escolta, ha estat la vertadera autonomia que han anat adquirint els nens a l’hora de buidar els restes de menjar a la paperera i col·locar els estris i el plat al carro adequadament i tornar a surers. La primera i segona setmana, els nens s’aixecaven sense motiu fins al carro, amb el plat ple o amb el plat del company, no sabien molt bé quin era el fi de començar a realitzar aquesta rutina.
Una vegada els nens veien que quan ells duien el plat i els estris al seu lloc i s’asseien al seu lloc i de seguida l’educadora o la cuinera li portava el següent plat, llavors els nens poc a poc anaven adquirint aquesta pràctica i trobant-li el seu sentit.
És per parar-se una bona estona a observar-los i vorer com per ells mateixos tenen realitzen bones pràctiques sense la intervenció de cap adult.
En Martí es dirigia al carret per posar el plat al seu lloc, portava un poquet de caldo de la sopa, de sobte na Laura va passar i sense voler li va donar un petit espant al Martí, la reacció va ser la següent; el plat va caure al terra, i na Laura va deixar el seu plat al terra a la vora del plat d’en Martí, ella es va dirigir al carret on hi havia una tovalloleta mulla i li va donar al nen. mentre ells feia net el terra, ella ja havia agafat els dos plats del terra i els havia dut al carret. Tot això va ocórrer en tres minuts, però mentre jo observava me’n adonava de lo autònoms que son i la gran cooperació que mostren entre ells. Es increïble com quasi sense paraules, tan sols amb gestes i actuar s’entenen perfectament adoptant cadascun un rol.
Aquesta es una bona pràctica, fomenta molta autonomia als nens i fa que ells mateixos es sentin realitzats en les tasques del menjador, col·laborant conjuntament i al mateix temps donant i respectant el ritme i el temps que cada nen precisi.
lunes, 14 de mayo de 2012
D.A.F.O
¿Què és un DAFO?
El DAFO ens serveix per a la identificació i l’anàlisi d’un centre educatiu, es fonamenta en les debilitats (D) i fortaleses (F) que posseeix, i d’altra banda les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn. El seu objectiu es ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.
A partir de tenir coneixement de lo que és un DAFO, li dono la importància que té i el gran avantatge que proporciona el fer-lo, ajuda a analitzar i a saber identificar que és allò que es pot millorar i que és allò que podríem canviar. Per tant és realitzar un anàlisi de les fortaleses i les oportunitats que ens va aportar el centre on varem realitzar les pràctiques de 0-3.
Quan vaig realitzar les pràctiques, vaig haver de passar per totes les edats, vaig estar un mes a cada aula i entre mig d’aquestes pràctiques vaig poder gaudir d’una beca Erasmus a Itàlia.
àFORTALESSES
Primerament esmentaré les Fortaleses (F) que trobo que posseeix aquest centre, és un centre on la coordinació entre els docents i l’expressió de vivències per part dels infants és molt punt molt fort que posseeix aquest centre.
Les educadores es reuneixen una volta a la setmana per tractar temes com la metodologia, per fer teràpies de grup i programar les activitats. Son dos educadores per aula, entre elles hi ha molta coordinació, disposen de temps per realitzar les activitats amb el temps necessari i així poder donar el temps necessari que necessiti cada infant.
En quant a les vivències dels nens, trobo que és un centre infantil on tenen en compte molt a l’Infant, els nens tenen molta llibertat d’expressió i tenen el temps i la llibertat per poder expressar els seus sentiments i inquietuds i a més a més són escoltats per les educadores. Els treballs que realitzen són en gran grup i grups heterogenis, però també dediquen estones i activitats més individualitzades.
àOPORTUNITATS
A continuació faré referència a les Oportunitats (O) que posseeix; implicació i iterés de les famílies i el pati exterior de l’escoleta.
Torbem molta varietat de pares, la majoria mostra un gran interès i col·laboració a l’hora de realitzar tasques conjuntes amb els nens o tallers per a pares. Aquesta és una gran oportunitat que s’hauria d’aprofitar amb més profunditat i fer mes partícips als pares d’allò a realitzar.
Una de les altres oportunitats de les que podríem treure profit que ens proporciona l’escoleta és el pati que es troba a l’exterior. És un pati amb moltes possibilitats de jocs i espais, però trobo que no està lo suficientment ben aprofitat, ja que es troben tres altures diferents i uns espais més uns més que altres molt petits. Una remodelació de l’espai, afavoriria un millor funcionament per poder gaudir tots els nens de l’escoleta per igual, i així no haver de delimitar i prohibir als nens passar d’una banda a l’altra.
martes, 13 de marzo de 2012
EL MEU CENTRE DE PRÀCTIQUES
El centre on vaig realitzar les practiques, era i és un centre molt acollidor i el seu funcionament és harmoniós i enfoquen el dia a dia als infants, a treballar i dedicar els temps amb ells i per a ells.
Aquest centre disposava de dos educadores per aula, lo qual vol dir que realitzaven les tasques amb tranquil•litat i dedicant el temps precís a cada nen.
En aquest centre vaig estar molt acollida des de el primer moment que vaig arribar, vaig formar part del grup educatiu, realitzant varietat d’activitats relacionades amb el tema a tractar.
El centre es troba al mig de dos pobles, és un lloc molt lluminós, pensat i estructurat per a poder cobrir les necessitats dels nens pensada que puguin gaudir d’un espai obert i poder ser feliços.
És una escola que disposa de cinc classes, una de nadons, dos classes de un a dos i dos classes de dos tres.
Les famílies tenen un paper molt important dintre d’aquest centre, realitzen i comparteixen tot el que passa en el dia a dia, ja sigui dintre de l’aula o alguna anècdota que hagi sorgit en el centre i sigui per a compartir. Les persones que es troben dintre del centre formen i tenen un paper important, no hi ha ningú que sigui més que altre.
Aquest centre disposava de dos educadores per aula, lo qual vol dir que realitzaven les tasques amb tranquil•litat i dedicant el temps precís a cada nen.
En aquest centre vaig estar molt acollida des de el primer moment que vaig arribar, vaig formar part del grup educatiu, realitzant varietat d’activitats relacionades amb el tema a tractar.
El centre es troba al mig de dos pobles, és un lloc molt lluminós, pensat i estructurat per a poder cobrir les necessitats dels nens pensada que puguin gaudir d’un espai obert i poder ser feliços.
És una escola que disposa de cinc classes, una de nadons, dos classes de un a dos i dos classes de dos tres.
Les famílies tenen un paper molt important dintre d’aquest centre, realitzen i comparteixen tot el que passa en el dia a dia, ja sigui dintre de l’aula o alguna anècdota que hagi sorgit en el centre i sigui per a compartir. Les persones que es troben dintre del centre formen i tenen un paper important, no hi ha ningú que sigui més que altre.
UNA JORNADA AL CENTRE INFANTIL
Aquesta és una jornada a l’escolta on vaig realitzar les meves pràctiques del cicle superior d’Educació Infantil.
L’hora d’apertura de l’escoleta era a les vuit del mati, els nens anaven entrant amb els seus familiars i s’adreçaven a la classe on es trobava l’educadora amb els nens d’hora matinera. Aquesta educadora realitzava sempre l’apertura, per lo qual encara que no fos educadora d’alguns nens, la tenien com a referència d’entrada.
A partir de les nou menys deu del mati, anaven entrant les diverses educadores al centre, recollien als nens de matinera i s’adreçaven cadascuns a la seva classe, esperaven una estona als altres infants i a partir de les nou i mitja començaven la jornada.
El dia començava amb una assemblea, aquesta estona la utilitzaven per explicar i donar a conèixer que és el que farien durant el mati. També dedicaven aquesta estona per a que els nens poguessin parlar i compartir amb els seus companys, anècdotes, noves noticies o simplement com s’havien aixecat aquell dia. Com a rutina, abans o després de l’assemblea tenien establertes unes cançonetes, les quals els nens se les sabien sencera i gaudien molt d’aquesta estona.
Seguidament de l’assemblea, realitzaven racons, jocs dirigits o lliures o tallers, depenent de l’edat a la que ens estiguem referint.
Una vegada acabat els tallers i jocs, donaven pas al esmorzar, el fet d’esmorzar depenia si el nen arribava a l’escola més tard o més prompte, si a l’hora d’esmorzar el nen no estava, havia de venir esmorzat de casa.
El pati era de tres quarts d’hora, hi havia diferents horaris i diversos espais. Els nadons tenien el seu propi espai, i el horari era bastant flexible, ja que el pati es trobava obrint una porta gran de la classe.
El nens de un a dos i de dos tres sortien tot a l’hora però respectant l’espai de cadascun.
Una vegada entraven del pati, els nens bevien aigua i es relaxaven un poquet a l’estora.
Quan els nens havien fet pipi i tot havien begut aigua, ens posàvem mans a la obra a treballar amb el projecte del mes. Segons el projecte, es realitzaven grups de diverses edats.
A continuació es rentaven les mans, es posaven les bates i a dinar!
Després de dinar els nens s’adreçaven a la seva classe a fer-se les dents netes i a rentar-se les mans. Poc a poc i a mida que anaven acabant, s’adreçaven al racó de relaxació, on es trobaven els contes, musica, es feien massatges etc. Realitzàvem una rotllana on cantaven la cançó d’acomiadament i ens fins dema!
La porta del centre s’obri a les famílies a la una i mitja, i poc a poc anaven entrant les famílies a recollir als nens, aquest moment era una estona d’intercanvi d’informació entre les famílies.
Els nens que es quedaven per la tarda, feien la mig diada a la classe dels nadons, aquests nens dormien i berenaven al centre.
L’hora d’apertura de l’escoleta era a les vuit del mati, els nens anaven entrant amb els seus familiars i s’adreçaven a la classe on es trobava l’educadora amb els nens d’hora matinera. Aquesta educadora realitzava sempre l’apertura, per lo qual encara que no fos educadora d’alguns nens, la tenien com a referència d’entrada.
A partir de les nou menys deu del mati, anaven entrant les diverses educadores al centre, recollien als nens de matinera i s’adreçaven cadascuns a la seva classe, esperaven una estona als altres infants i a partir de les nou i mitja començaven la jornada.
El dia començava amb una assemblea, aquesta estona la utilitzaven per explicar i donar a conèixer que és el que farien durant el mati. També dedicaven aquesta estona per a que els nens poguessin parlar i compartir amb els seus companys, anècdotes, noves noticies o simplement com s’havien aixecat aquell dia. Com a rutina, abans o després de l’assemblea tenien establertes unes cançonetes, les quals els nens se les sabien sencera i gaudien molt d’aquesta estona.
Seguidament de l’assemblea, realitzaven racons, jocs dirigits o lliures o tallers, depenent de l’edat a la que ens estiguem referint.
Una vegada acabat els tallers i jocs, donaven pas al esmorzar, el fet d’esmorzar depenia si el nen arribava a l’escola més tard o més prompte, si a l’hora d’esmorzar el nen no estava, havia de venir esmorzat de casa.
El pati era de tres quarts d’hora, hi havia diferents horaris i diversos espais. Els nadons tenien el seu propi espai, i el horari era bastant flexible, ja que el pati es trobava obrint una porta gran de la classe.
El nens de un a dos i de dos tres sortien tot a l’hora però respectant l’espai de cadascun.
Una vegada entraven del pati, els nens bevien aigua i es relaxaven un poquet a l’estora.
Quan els nens havien fet pipi i tot havien begut aigua, ens posàvem mans a la obra a treballar amb el projecte del mes. Segons el projecte, es realitzaven grups de diverses edats.
A continuació es rentaven les mans, es posaven les bates i a dinar!
Després de dinar els nens s’adreçaven a la seva classe a fer-se les dents netes i a rentar-se les mans. Poc a poc i a mida que anaven acabant, s’adreçaven al racó de relaxació, on es trobaven els contes, musica, es feien massatges etc. Realitzàvem una rotllana on cantaven la cançó d’acomiadament i ens fins dema!
La porta del centre s’obri a les famílies a la una i mitja, i poc a poc anaven entrant les famílies a recollir als nens, aquest moment era una estona d’intercanvi d’informació entre les famílies.
Els nens que es quedaven per la tarda, feien la mig diada a la classe dels nadons, aquests nens dormien i berenaven al centre.
CONCEPTE D'INFANT
L'Infant Reconegut com a persona amb drets des del seu naixement, un infant ric, potent, amb un extraordinari potencial a desenvolupar.
El nen és un subjecte amb capacitats pròpies d'aprendre i d'ampliar el seu propi món. Hem de donar llibertat per a que els nens expressin amb màxima llibertat el seu pensament.
L'Infant com a ésser social, actiu, creatiu, participatiu, amb un gran potencial cognitiu i afectiu. L'infant com a subjecte competent, amb capacitat de construir-se a partir de les seves possibilitats orgàniques i de les seves experiències i intercanvis amb l'entorn.
El nin com a ésser que depèn de l'adult, que cal que l'atengui de forma afectiva i significadora. L’infant amb una gran capacitat per expressar-se i comunicar-se.
Ésser en desenvolupament, un desenvolupament com a procés global i individual. Com a ésser que presenta necessitats de tipus físic, afectiva-emocional, personal, social i intel•lectual.
Com a persona humana que té drets.
Ésser en potencia.
Hem de donar oportunitats per a que els nens puguin ser feliços i puguin gaudir del seu entorn segons les seves inquietuds, hem d’evitar posar obstacles i replantejar-nos deixar als nens lliures perquè puguin experimentar i explorar el seu entorn lliurement.
LOS CIEN LENGUAJES DEL NIÑO
El niño
está hecho de cien.
El niño tiene cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse
de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos que descubrir
cien mundos que inventar
cien mundos que soñar.
El niño tiene cien lenguas
pero le roban noventa y nueve.
La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.
Le dicen:de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegría
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le dicen:
que descubra el mundo que ya existe
y de cien le roban noventa y nueve.
Le dicen:
que el juego y el trabajo
la realidad y la fantasía
la ciencia y la imaginación
el cielo y la tierra
la razón y el sueño
son cosas que no van juntas
Y le dicen
que el cien no existe
El niño dice:
"en cambio el cien existe".
(Loris Malaguzzi)
El nen és un subjecte amb capacitats pròpies d'aprendre i d'ampliar el seu propi món. Hem de donar llibertat per a que els nens expressin amb màxima llibertat el seu pensament.
L'Infant com a ésser social, actiu, creatiu, participatiu, amb un gran potencial cognitiu i afectiu. L'infant com a subjecte competent, amb capacitat de construir-se a partir de les seves possibilitats orgàniques i de les seves experiències i intercanvis amb l'entorn.
El nin com a ésser que depèn de l'adult, que cal que l'atengui de forma afectiva i significadora. L’infant amb una gran capacitat per expressar-se i comunicar-se.
Ésser en desenvolupament, un desenvolupament com a procés global i individual. Com a ésser que presenta necessitats de tipus físic, afectiva-emocional, personal, social i intel•lectual.
Com a persona humana que té drets.
Ésser en potencia.
Hem de donar oportunitats per a que els nens puguin ser feliços i puguin gaudir del seu entorn segons les seves inquietuds, hem d’evitar posar obstacles i replantejar-nos deixar als nens lliures perquè puguin experimentar i explorar el seu entorn lliurement.
LOS CIEN LENGUAJES DEL NIÑO
El niño
está hecho de cien.
El niño tiene cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse
de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos que descubrir
cien mundos que inventar
cien mundos que soñar.
El niño tiene cien lenguas
pero le roban noventa y nueve.
La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.
Le dicen:de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegría
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le dicen:
que descubra el mundo que ya existe
y de cien le roban noventa y nueve.
Le dicen:
que el juego y el trabajo
la realidad y la fantasía
la ciencia y la imaginación
el cielo y la tierra
la razón y el sueño
son cosas que no van juntas
Y le dicen
que el cien no existe
El niño dice:
"en cambio el cien existe".
(Loris Malaguzzi)
LES MEVES PORS
En el nostre dia a dia ens sorgeixen moltes preguntes i dubtes de com fer i afrontar diverses situacions, moltes de les peguntes de vegades no tenen i no els hi trobem una resposta immediata. Per tant també penso que en la meva tasca docent em sorgiran molts de dubtes i varietat de pors. És per això que trobo que aquesta activitat de plasmar i realitzar una bateria de preguntes relacionades amb les pors, m’ajudarà a poder trobar una solució i treballar aquestes pors per poder seguir endavant amb el meu treball.
- Por a no actuar de manera adequada enfront situacions diverses que puguin succeir dintre grip-classe o escola.
- Tindré els suficients coneixements adquirits i necessaris per poder dur endavant amb èxit un grup d’infants?
- Por a no coincidir i compartir els mateixos pensament amb la resta de l'equip docent.
- Com serà l’adaptació dels infants?
- Tindré les suficients habilitats i eines per poder resoldre problemes diversos que puguin sorgir en el dia a dia?
- Establiré bona relació amb els pares o al menys la correcta?
- Sabré barrejar diferents metodologies per oferir als infants un aprenentatge significatiu i funcional.
- Arribaré als objectius marcats?
- Sabré demanar ajuda a la resta quan la precisi?
- En situacions on hem trobi desbordada, sabré tallar i començar amb altres activitats per encaminar la mateixa tasca de diversa manera?
En referència a les pors i preguntes que em sorgeixen, penso que una molt bona manera de poder respondre-les i tirar endavant, és amb la pràctica docent, hem de arriscar-nos i fer cas als nostres pensaments i idees, si llavors ens equivoquem no passa absolutament res, ja que per donar en el clau ens hem d’arriscar.
Hem de tenir l’error com una eina molt valuosa, ja que el fet d’equivocar-nos ens enriqueix, hem de saber reconèixer l’error i trobar altres eines i actituds per realitzar lo mateix de diferent manera..
- Por a no actuar de manera adequada enfront situacions diverses que puguin succeir dintre grip-classe o escola.
- Tindré els suficients coneixements adquirits i necessaris per poder dur endavant amb èxit un grup d’infants?
- Por a no coincidir i compartir els mateixos pensament amb la resta de l'equip docent.
- Com serà l’adaptació dels infants?
- Tindré les suficients habilitats i eines per poder resoldre problemes diversos que puguin sorgir en el dia a dia?
- Establiré bona relació amb els pares o al menys la correcta?
- Sabré barrejar diferents metodologies per oferir als infants un aprenentatge significatiu i funcional.
- Arribaré als objectius marcats?
- Sabré demanar ajuda a la resta quan la precisi?
- En situacions on hem trobi desbordada, sabré tallar i començar amb altres activitats per encaminar la mateixa tasca de diversa manera?
En referència a les pors i preguntes que em sorgeixen, penso que una molt bona manera de poder respondre-les i tirar endavant, és amb la pràctica docent, hem de arriscar-nos i fer cas als nostres pensaments i idees, si llavors ens equivoquem no passa absolutament res, ja que per donar en el clau ens hem d’arriscar.
Hem de tenir l’error com una eina molt valuosa, ja que el fet d’equivocar-nos ens enriqueix, hem de saber reconèixer l’error i trobar altres eines i actituds per realitzar lo mateix de diferent manera..
VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
Organitzar situacions d'aprenentatge
ASPECTES ADQUIRITS
- Treballar a partir de les representacions dels alumnes
- Treballar a partir dels errors i dels obstacles d'aprenentatge
ASPECTES A MILLORAR
- Conèixer a través d’una disciplina determinada, els continguts que hi ha que ensenyar i la seva traducció en objectius d’aprenentatge
Gestionar la progressió dels aprenentatges
ASPECTES ADQUIRITS
- Fer front a situacions i problemes ajustat al nivell i possibilitats dels alumnes
- Observar i avaluar als alumnes en situacions d'aprenentatge
ASPECTES A MILLORAR
- Establir controls periòdics de competències
Elaborar dispositius de diferenciació
ASPECTES ADQUIRITS
- Desenvolupar la cooperació entre alumnes i formes simples d'aprenentatge
- Fer front a la heterogeneïtat del grup-classe
ASPECTES A MILLORAR
- Treballar amb alumnes de grans dificultats
Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
ASPECTES ADQUIRITS
- Oferir activitats de formació opcional
- Negociar amb els alumnes diverses regles i acords
ASPECTES A MILLORAR
- Fer funcionar un consell d’alumnes
Treballar en equip
ASPECTES ADQUIRITS
- Impulsar un grup de treball
- Afrontar i analitzar situacions de treball conjuntament
ASPECTES A MILLORAR
- Fer front a conflictes
Participar en la gestió de l'escola
ASPECTES ADQUIRITS
- Evolucionar la participació dels alumnes
ASPECTES A MILLORAR
- Elaborar un projecte institucional
Informar i implicar als pares
ASPECTES ADQUIRITS
- Afavorir reunions de debat i informatives
ASPECTES A MILLORAR
- Dirigir reunions
- Implicar als pares en la valorització de la construcció de coneixements
Emprar les noves tecnologies de la informació
ASPECTES ADQUIRITS
- Comunicar-se a distancia a través de la telemàtica
- Utilització de diversos programes
ASPECTES A MILLORAR
- Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius dels dominis d’ensenyança
Afrontar els problemes ètics de la professió
ASPECTES ADQUIRITS
- Prevenir la violència tant a les escoles com a la ciutat
- Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, solidaritat, sentiment de justícia.
ASPECTES A MILLORAR
- Lluitar contra els prejudicis i discriminacions sexuals, ètniques i socials
- Actuar davant situacions de violència a l’escola.
Organitzar la pròpia formació continua
ASPECTES ADQUIRITS
- Implicació de tasques a nivell general
- Negociar un projecte de formació comú amb els companys.
ASPECTES A MILLORAR
- Establir un control de competències
ASPECTES ADQUIRITS
- Treballar a partir de les representacions dels alumnes
- Treballar a partir dels errors i dels obstacles d'aprenentatge
ASPECTES A MILLORAR
- Conèixer a través d’una disciplina determinada, els continguts que hi ha que ensenyar i la seva traducció en objectius d’aprenentatge
Gestionar la progressió dels aprenentatges
ASPECTES ADQUIRITS
- Fer front a situacions i problemes ajustat al nivell i possibilitats dels alumnes
- Observar i avaluar als alumnes en situacions d'aprenentatge
ASPECTES A MILLORAR
- Establir controls periòdics de competències
Elaborar dispositius de diferenciació
ASPECTES ADQUIRITS
- Desenvolupar la cooperació entre alumnes i formes simples d'aprenentatge
- Fer front a la heterogeneïtat del grup-classe
ASPECTES A MILLORAR
- Treballar amb alumnes de grans dificultats
Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
ASPECTES ADQUIRITS
- Oferir activitats de formació opcional
- Negociar amb els alumnes diverses regles i acords
ASPECTES A MILLORAR
- Fer funcionar un consell d’alumnes
Treballar en equip
ASPECTES ADQUIRITS
- Impulsar un grup de treball
- Afrontar i analitzar situacions de treball conjuntament
ASPECTES A MILLORAR
- Fer front a conflictes
Participar en la gestió de l'escola
ASPECTES ADQUIRITS
- Evolucionar la participació dels alumnes
ASPECTES A MILLORAR
- Elaborar un projecte institucional
Informar i implicar als pares
ASPECTES ADQUIRITS
- Afavorir reunions de debat i informatives
ASPECTES A MILLORAR
- Dirigir reunions
- Implicar als pares en la valorització de la construcció de coneixements
Emprar les noves tecnologies de la informació
ASPECTES ADQUIRITS
- Comunicar-se a distancia a través de la telemàtica
- Utilització de diversos programes
ASPECTES A MILLORAR
- Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius dels dominis d’ensenyança
Afrontar els problemes ètics de la professió
ASPECTES ADQUIRITS
- Prevenir la violència tant a les escoles com a la ciutat
- Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, solidaritat, sentiment de justícia.
ASPECTES A MILLORAR
- Lluitar contra els prejudicis i discriminacions sexuals, ètniques i socials
- Actuar davant situacions de violència a l’escola.
Organitzar la pròpia formació continua
ASPECTES ADQUIRITS
- Implicació de tasques a nivell general
- Negociar un projecte de formació comú amb els companys.
ASPECTES A MILLORAR
- Establir un control de competències
miércoles, 7 de marzo de 2012
El mestre ideal, tipus de mestre que volem ser.
El mestre ideal, és aquell que actua de mediador, ajuda als nens a seguir el camí escollit i diposita el saber i la confiança en els seus alumnes. Treballa de manera que els nens puguin arribar a ser independents i autònoms en els seus aprenentatges, deixant escollir segons els propis interessos davant de les diverses ferramentes de treball proposades pel docent.
El mestre ha de tenir molt en compte, que dintre d'una classe podem trobar gran varietat, tant de personalitats com diversos nivells d'aprenentatge; per tant és el mestre el que ha de valorar individualment el procés de cada nen, donant el temps apropiat i necessari per a cada un d'ells, sempre tenint en compte el que sabia i el que ha après.
Un mestre ha de proporcionar i donar a l'abast una varietat d'eines per a que els nens puguin ser autònoms i puguin decidir i elegir quines són les apropiades per a ells, ha d'afavorir un aprenentatge significatiu, donant a l'abast diverses eines d'aprenentatge que suscitin curiositat i motivació.
En referència a l'avaluació, el mestre ha de ser un gran observador, l'observació serà l'eina més apropiada, ja que li permetrà avaluar el procés i les fases per les quals els nens han anat passant. Per tant hem de tenir en compte que durant el procés, els errors són molt enriquidors, ja que quan un nen veu per ell mateix que s'ha equivocat o que ho pot fer d'una altra manera, està estructurant els seus pensaments i realitzant aprenentatges nous per poder arribar al definitiu. Per tant s'ha de donar com a bo i positiu per totes les etapes que passen, s'ha d'avaluar el procés i no tant sols el resultat.
El mestre és una guia, un punt de referència per els seus nens, ha de promoure el compromís actiu de l’alumne. Si els alumnes no estan involucrats en el seu aprenentatge, no aprenen.
“El bon mestre és aquell que sap fer feliços als seus alumnes mentre aprenen”
(Irene Mollà)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)