Treball glupal, plans de millora- itinerari B

Plans de Millora vs. Bones Pràctiques

View more presentations or Upload your own.

BONES PRÀCTIQUES

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES DE 0-3 ANYS 

A continuació explicaré les tres propostes que més m’han cridat l’atenció, penso que totes tres són importants per complir a les escoles.

“Materials d’experimentació”

            Com ja sabem la millor manera d’aprendre i explorar el nostre entorn i tot el que ens rodeja, és experimentant i manipulant posant tots els nostres sentits en marxa. Per tant aquesta és una activitat en la qual ens nens gaudeixen i manipulen de manera lliure el que se’ls proposa davant.

Amb aquestes activitats d’experimentació, desenvolupen varietat de destreses, així com la psicomotricitat fina, el càlcul... els nens aprenen a explorar per ells mateixos. Per tant com a adults, hem de propiciar moments lliures i de manipulació per a que gaudeixin de noves sensacions, deixant ells mateixos facin les seves pròpies creacions.

S’han de buscar moments on els nens puguin endinsar-se en un món ple de sensacions, on tots els seus moviments i accions siguen vàlids per una millor interiorització de l’exploració.

CON LE MANI, CON IL CORPO, CON LA MENTE

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

“Treball en equip”

            El treball en equip el podem vorer des de edats ben petites, ja que l’ésser humà és social per naturalesa. Però vertaderament m’ha cridat molt l’atenció aquesta proposta, vorer com els nens s’ajuden entre ells, comparteixen gaudeixen a l’hora, es motiven uns amb els altres i es preocupen per el company de devora, es una tasca per admirar, ja que de vegades sense dir cap paraula entre ells hi ha una comunicació important.

Per fomentar el treball en equip a les escoles i a les aules, hem de comptar amb l’espai en el qual es trobaran els nens, ja que així poden disposar de l’espai adequat per ser ells mateixos els protagonistes dels seus propis aprenentatges i ser autònoms.

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

“Poder anar a beure aigua”

Els infants poder anar quan ells ho precisin a beure aigua, ells son capaços de realitzar tot allò que es proposin de manera autònoma, tan sols ha se ser l’adult que confií en el nens, donant l’oportunitat per fer-ho.  

M’agrada molt aquesta proposta per que es te en compte molt les necessitats individuals de cada nen, ja que no hem d’establir un moment en concret per beure aigua tots a l’hora, un nen en aquell moment no pot tenir set i en un altre moment si que pot tenir i no pot beure per ell mateix per que la safata amb l’aigua no està a la seva altura.

Som els mestres els que hem de propiciar que totes les accions siguin voluntàries, guardant un ordre i posant unes normes per un millor funcionament.

En aquest racó també es treballa la identitats, ja que cada nen disposa d’un got individual, el qual estirà marcat amb una senya pròpia.

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm

Projecte de millora

EL TRASPÀS DE L’ETAPA 0-3 a 3-6

Podem dir que aquest canvi és un període molt important, ja que els nens passen d’un lloc d’assistència de l’escoleta a l’escola infantil. Es un període on es troben implicats tant els nens com els seus familiars. 

Hem de tenir molt en compte que cada nen pot respondre de manera diferent, tot dependrà del seu entorn i de com el nen actuï davant aquest canvi.

Per tant hem de tenir molt en compte i present el ritme i els seus espais ja que podem trobar aspectes positius com negatius; en cas dels positius: sentiment de tornar-se gran, noves experiències, dependents, autònoms, socials, i els aspectes negatius poden ser que els nens presentin regressions com poden ser la pèrdua de control d’esfínters, somatitzacions, conflictes psíquics. Per això es important tenir en compte a l’hora d’aquest canvi les necessitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials dels nens. Hem de propiciar als infants un ambient càlid i segur i on poden afrontar  el coneixement gradual del medi i adquirir els mitjans que els permeten accedir-hi.

Aleshores hem de intentar arribar als objectius generals, actuar de forma cada vegada més autònoma en les seves activitats habituals desenvolupant les seves capacitats afectives i la seva seguretat emocional, adquirint progressivament iniciativa i confiança en ell mateixos. Establir vincles fluids de relació  amb els adults i amb els iguals, adquirint progressivament pautes elementals de convivència, responent als sentiments d’afecte, exercitant-se en la resolució pacifica de conflictes, respectant la diversitat i desenvolupant actituds d’ajuda.

Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i de cura, identificant les característiques i propietats més característiques i propietats més significatives dels elements que el conformen i algunes relacions que s’estableixen entre ells.

Diverses propostes:

àPrimerament les trobades entre l’escoleta i l’escola (primer i segon cicle d’infantil), per poder conèixer-se i poder establir una primera pressa de contacte.

àRealitzar trobades formals entre el personal docent de l’escoleta (els educadors) i els mestres del segon cicle.  

àOrganitzar una trobada entre les famílies dels nens de l’escoleta i els de l’escola.

Fent referència a aquestes tres propostes he de dir que hem pareixen molt apropiades per poder afavorir la bona adaptació i introducció als nens a les noves aules amb els seus nous companys i nous mestres. Es important que els nens estableixen pressa de contacte amb l’espai i l’ambient.

El fet que els docents puguin intercanviar informació i experiències, ajuda a que per les dues parts coneguin com treballen i quina es la seva metodologia de treball.

A la visita a l’escola, es podrien organitzar tallers i activitats diverses per tal de que els nens grans d’infantil els hi mostressin als més petits les seves aules, els seus projectes, els seus treballs, etc.

Per a que els familiars del nens puguin actuar de forma correcta i a la par amb els docents, s’haurien de realitzar xerrades prèvies al procés per informar i donar a conèixer les pautes més rellevants per així superar el canvi amb èxit.

Aspectes positius que posseeix aquest projecte:

-Justificació del projecte
-Objectius generals del projecte i objectius específics.  
-Diverses activitats

Aspectes que manquen en el projecte

-Com avaluem aquest procés?

-Sabem si serà adequat o hi trobarem obstacles?

-Reflexió i anàlisi conjunt del programa i el pla de millora.

Aquesta és la direcció per poder consultar el projecte de millora:http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

L’AUTONOMIA AL MENJADOR COM A BONA PRÀCTICA

Si ens parem a pensar al llarg del dia i al llarg de tot un any, ens podem adonar de la quantitat de bones pràctiques que es realitzen. Cadascuna d’aquestes pràctiques van canviant a mida que els nens les van integren i a mida que els nens prenen la vertadera consciència del motiu per el qual es fa. A mode de rutina i ritual els nens van interioritzant la importància que comporta el fer-lo adequadament per poder ser més autònoms i poder ser ells mateixos els protagonistes dels seus popis actes.

Una bona pràctica que jo mateixa he pogut observar a l’escolta, ha estat la vertadera autonomia que han anat adquirint els nens a l’hora de buidar els restes de menjar a la paperera i col·locar els estris i el plat al carro adequadament i tornar a surers. La primera i segona setmana, els nens s’aixecaven sense motiu fins al carro, amb el plat ple o amb el plat del company, no sabien molt bé quin era el fi de començar a realitzar aquesta rutina.

Una vegada els nens veien que quan ells duien el plat i els estris al seu lloc i s’asseien al seu lloc i de seguida l’educadora o la cuinera li portava el següent plat,   llavors  els nens poc a poc anaven adquirint aquesta pràctica i trobant-li el seu sentit.

És per parar-se una bona estona a observar-los i vorer com per ells mateixos tenen realitzen bones pràctiques sense la intervenció de cap adult.

En Martí es dirigia al carret per posar el plat al seu lloc, portava un poquet de caldo de la sopa, de sobte na Laura va passar i sense voler li va donar un petit espant al Martí, la reacció va ser la següent; el plat va caure al terra, i na Laura va deixar el seu plat al terra a la vora del plat d’en Martí, ella es va dirigir al carret on hi havia una tovalloleta mulla i li va donar al nen. mentre ells feia net el terra, ella ja havia agafat els dos plats del terra i els havia dut al carret. Tot això va ocórrer en tres minuts, però mentre jo observava me’n adonava de lo autònoms  que son i la gran cooperació que mostren entre ells. Es increïble com quasi sense paraules, tan sols amb gestes i actuar s’entenen perfectament adoptant cadascun un rol.

Aquesta es una bona pràctica, fomenta molta autonomia als nens i fa que ells mateixos es sentin realitzats en les tasques del menjador,  col·laborant conjuntament i al mateix temps donant i respectant el ritme i el temps que cada nen precisi.

D.A.F.O

¿Què és un DAFO?

El DAFO ens serveix per a la identificació i l’anàlisi d’un centre educatiu, es fonamenta en les debilitats (D) i fortaleses (F) que posseeix, i d’altra banda les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn. El seu objectiu es ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

A partir de tenir coneixement de lo que és un DAFO, li dono la importància que té i el gran avantatge que proporciona el fer-lo, ajuda a analitzar i a saber identificar que és allò que es pot millorar i que és allò que podríem canviar. Per tant  és realitzar un anàlisi de les fortaleses i les oportunitats que ens va aportar el centre on varem realitzar les pràctiques de 0-3.

Quan vaig realitzar les pràctiques, vaig haver de passar per totes les edats, vaig estar un mes a cada aula i entre mig d’aquestes pràctiques vaig poder gaudir d’una beca Erasmus  a Itàlia.

àFORTALESSES

Primerament esmentaré les Fortaleses (F) que trobo que posseeix aquest centre, és un centre on la coordinació entre els docents i l’expressió de vivències per part dels infants és molt punt molt fort que posseeix aquest centre.

Les educadores es reuneixen una volta a la setmana per tractar temes com la metodologia, per fer teràpies de grup i programar les activitats. Son dos educadores per aula, entre elles hi ha molta coordinació, disposen de temps per realitzar les activitats amb el temps necessari i així poder donar el temps necessari que necessiti cada infant. 

En quant a les vivències dels nens, trobo que és un centre infantil on tenen en compte molt a l’Infant, els nens tenen molta llibertat d’expressió i tenen el temps i la llibertat per poder expressar els seus sentiments i inquietuds i a més a més són escoltats per les educadores. Els treballs que realitzen són en gran grup i grups heterogenis, però també dediquen estones i activitats més individualitzades.

àOPORTUNITATS  

A continuació faré referència a les Oportunitats (O) que posseeix;  implicació i iterés de les famílies i el pati exterior de l’escoleta.

Torbem molta varietat de pares, la majoria mostra un gran  interès i col·laboració a l’hora de realitzar tasques conjuntes amb els nens o tallers per a pares. Aquesta és una gran oportunitat que s’hauria d’aprofitar amb més profunditat i fer mes partícips als pares d’allò a realitzar.

Una de les altres oportunitats de les que podríem treure profit que ens proporciona l’escoleta és el pati que es troba a l’exterior. És un pati amb moltes possibilitats de jocs i espais, però trobo que no està lo suficientment ben aprofitat, ja que es troben tres altures diferents i uns espais més uns més que altres molt petits.  Una remodelació de l’espai, afavoriria un millor funcionament per poder gaudir tots els nens de l’escoleta per igual, i així no  haver de delimitar i prohibir als nens passar d’una banda a l’altra.